Passat dijous 29 de maig vam eixir al carrer juntament amb Intersindical Valenciana i COS per demostrar que la classe treballadora de Castelló és solidària amb les víctimes de la tragèdia de la DANA del 29 d’octubre i que no oblida ni perdona la gestió criminal dels principals actors del sistema capitalista: patronal i classe política, que aquell dia van posar els beneficis econòmics per damunt de les nostres vides.
A València ciutat es va viure una jornada de vaga històrica, amb piquets que des de primera hora de la matinada van aturar Mercavalència, les cotxeres de la EMT i que van recórrer els centre de la ciutat amb la implicació activa de milers de treballadores.
Pel que fa a la jornada de mobilització a la nostra ciutat, des de CNT Castelló enteníem que, havent-hi motius de sobra per plantejar una vaga general i amb les pròpies associacions de víctimes i CLERS (Comitès Locals de Reconstrucció) demanant-ho, l’única opció era convocar, entenent, òbviament, que el context no anava a ser el mateix que a les comarques centrals valencianes. El fet que CCOO i UGT porten 13 anys sense convocar una vaga general, desmobilitzant sistemàticament una classe treballadora ofegada per jornades laborals inacabables i/o partides, lloguers abusius, precarietat i els consegüents problemes de salut mental que tot això comporta, no ha de servir per alimentar la por al fracàs. Al contrari: esta situació ha d’entendre’s com una oportunitat per a construir un espai propi on, davant la inoperància de l’Estat, els partits polítics, els mitjans de comunicació tradicionals i els sindicats grocs, siguem la mateixa classe treballadora —organitzada en sindicats combatius de classe, moviments socials, col·lectius locals a nivell de barri i mitjans d’informació alternatius— qui agafem la responsabilitat d’oferir a la classe obrera les eines necessàries per a la defensa dels seus interessos laborals i emancipació.
En este context, no han d’importar les xifres de seguiment de la vaga ni el recompte d’assistents a les manifestacions segons fonts oficials. S’ha d’actuar, perquè la inacció ens condemna a l’ostracisme, és necessari eixir al carrer, analitzar i ser autocrítics en cada acció i millorar de cara a la següent convocatòria, una i una altra vegada, sempre. En este sentit, considerem un error la no-presència de les companyes de CGT Castelló a la convocatòria de vaga a les nostres comarques. Encara així, estem convençudes —i així ho desitgem— que podrem sumar forces i compartir lluita en futures mobilitzacions.
Tot i això, i malgrat els intents d’alguns “mitjans d’informació” d’emmascarar la realitat amb titulars que sobrepassen els límits saludables de vergonya aliena, dijous Castelló va demostrar que, davant la negligència dels qui manen, trobaran la dignitat d’una ciutat que respon amb solidaritat de classe i acció sindical.