La por no ens salva. Juntes ens cuidem. Juntes ens defensem.
Nosaltres ens acostumem a viure amb por. Vivim – més aviat sobrevivim – alerta: alerta per a arribar vives i sanes a casa quan sortim a la nit, alerta per a no caure en una relació de violència masclista, alerta perquè no ens assetgin, ens violentin, ens violin, ens assassinin. El nostre cos sap de memòria quins músculs es tensen quan escoltem passos massa prop de nosaltres si caminem soles de nit.